bloc dels sommeliers d'El Petit Celler

Descobrint el nostre patrimoni: El Pla de Bages, un present amb molt passat

Publicat el 18/03/2013 a les 10:42, per

 

 

 

Fa pocs dies vaig sortir amb la meva parella a caminar, com gairebé fem tots els diumenges ben d’hora al matí, aquesta vegada vam optar per quedar-nos a les contrades que envolten la ciutat de Manresa i fer una petita volta per les seves rodalies. Tot seguint el camí des del punt de partida, Viladordis, ben aviat agafàrem un corriol que vorejava una petita muntanya, per cert les vistes increïbles, Montserrat i les Valls del Montcau a un costat i a l’altre tot el Montseny de fons. Al cap d’una estona carenejant la muntanya i al final d’aquesta, al donar-li la volta, van començar a venir les sorpreses, viatjàvem al passat!

 

Trobàrem dues tines de fermentació per fer vi enganxades i la seva barraca de vinya, lloc on els pagesos guardaven els estris del camp, descansaven a l’ombra i, fins i tot, hi dormien; i, a més, amb un estat de conservació impecable. De cop i volta vam fer un salt enrere en el temps i ens submergírem en un passat no gaire llunyà. Un cop inspeccionades, les majestuoses edificacions de pedra, t’adones que aquestes estan envoltades de feixes, aquest cas en mal estat, on havia estat cultivada la vinya i costa ben poc imaginar-te com era el paisatge fa poc més d’un segle.

 

 

 

Després de fondre el mòbil fent fotos i d’imaginar com era de dura la vida dels nostres avantpassats, vam continuar la nostra sortida matinal de diumenge. Pocs minuts després, trobem una altra tina de fermentació amb la seva barraca de pedra seca. Aquí, la imaginació no va haver de treballar gens, les terrasses que envoltaven la tina estaven intactes, com si fes poc temps que algú encara les hagués explotat cultivant vinya. Inspeccionant el sòl s’observa que és sec i pedregós i que no pot admetre cap altre conreu que no sigui la vinya.

 

 

Doncs durant aquell matí vàrem divisar vàries edificacions construïdes expressament pel cultiu de la vinya i l’elaboració de vi a la mateixa vinya.

 

 

Tot això ho explico perquè val la pena passejar un dia per aquests camins, deixar anar la imaginació enmig de la bella naturalesa i redescobrir com el Pla de Bages va passar de ser una comarca vitivinícola, a ser una comarca industrialitzada i de cultius alternatius com ara els cereals. On en el segle XIX, era la comarca de Catalunya que més hectàrees de vinya tenia plantades i la que més hectolitres de vi produïa. El 1860 el 64% de les terres conreades eren de vinya.

 

 

 

Per aquests camins i corriols ens adonem de la irregularitat del terreny, i tot plegat fa pensar que els pagesos d’aquella època i d’aquestes terres plantessin les vinyes en les vessants més costerudes de les muntanyes (formant terrasses) i solucionessin el problema del transport de la verema i la necessitat d’una fermentació homogènia amb la construcció de les tines i l’elaboració del vi a peu de vinya. Aquesta característica única a tot Catalunya ha esdevingut un dels signes d’identitat del territori.

 

 

 

La majoria de les tines que podem trobar solen estar en grups de 2 o 3 i alguna de solta, però pocs casos. I concentrades a la Vall de Flequer i a la Riera de Nespres (El Pont de Vilomara i Rocafort). Solen ser cilíndriques, encara que n’hi ha de cúbiques, fetes amb pedra i morter de calç, i revestides al seu interior per cairons (rajoles de ceràmica envernissada de color roig i lleugerament corbades). La capacitat mitjana de les tines és de 10.500 litres.

 

 

 

En resum, la verema començava a la vinya, es transportaven els gotims acabats de collir fins a la part superior de la tina on s’aixafava el raïm i el seu suc s’escolava a través d’unes fustes travesseres (brescat) i es dipositava al fons de la tina. El què quedava de raïm, la brisa, es podia tirar dins la tina. Un cop acabada la verema, el most, amb brisa o sense, fermentava dins la tina i, al cap d’uns dies, es convertia en vi. Un cop tenien el vi elaborat l’extreien per la part inferior, on hi havia un forat per on sortia. La brisa, l’acabaven de premsar per treure-li tot el suc. El vi que s’obtenia de la brisa normalment anava destinat a fer aiguardent o, sinó, es solia guardar en bótes de fusta com a vi de menys qualitat.

Recomano aquesta petita ruta on podem aprendre molt del nostre passat i ensenyar a les futures generacions com es vivia i treballava la terra abans, quan no existia la tecnologia actual, on la força humana i la dels animals es conjuntava per tirar endavant el dia a dia, tan dur per a aquells homes, que ens van deixar un patrimoni que poc s’imaginaven i que tenim al nostre abast.

Gràcies a tots ells.

 

Escrit per

Una resposta a “Descobrint el nostre patrimoni: El Pla de Bages, un present amb molt passat”

  1. Sònia escrigué:

    MOLT XULO !!!!

Deixa un comentari