bloc dels sommeliers d'El Petit Celler

La Teva Vinya

Publicat el 19/01/2015 a les 13:27, per

Recordo el dia que li volíem proposar, ell venia, com molts dies de caçar, i per la cara que feia i el mal humor que desprenia no li havia anat gaire bé. Llavors, en un acte de valentia, li vam dir: “ens agradaria plantar vinya”. El ulls li van brillar i la cara se li va il·luminar. Ell, que tota la vida havia estat pagès i que com molts, va haver-ho de deixar. Ell, que encara que no treballés els prats, era feliç anant a passejar amb el seu gos i mirar que tot estigués bé, fer llenya, mirar que les portalades estiguessin impecables… Que de cop i volta, la seva filla li digués que volíem plantar vinya, el va fer sentir ple, segurament, com feia molt que no s’hi sentia.

Es va aixecar de la taula i ens va dir: “veniu amb mi”. Ens va fer enfilar al cotxe i ens va dur a tots els prats i marges que tenia, explicant-nos un per un, els secrets de cadascun.

Vam pujar per analitzar el sòl, ell mai ho havia fet, tampoc en sabia pas de vinya, el hi entenia de vaques, palla i trumfes. Però no s’ho va voler perdre. Ens va donar les instruccions per preparar el prat que finalment vàrem escollir “Espolla”. Un camp cara sud, mirant cap al Cadí, amb una creu abans d’agafar el camí que ens porta a la vinya. El nostre “Romanée Conti”.

“Això ho heu de vallar”, “hi ha massa animals per aquí”, “entren senglars i cabirols”. Dit i fet, se’n va anar cap al bosc i va començar a fer estaques, va anar a buscar tanques i quan ens vam donar compte, teníem tot el camp tancat. “Ara ja podeu plantar”.

A finals de Maig, vam plantar la primera varietat. Pinot Noir. Ell com era d’esperar no s’ho va voler perdre. Va foradar el seu camp per a que la seva filla i dos ignorants en l’art de la pagesia poguéssim començar a plantar.

Un cop enllestit, l’Antonio va obrir la motxilla i va treure un Clos Vougeot de Joseph Drouhin i va començar a batejar les plantes. Es va quedar atònit i es va posar a riure. Un cop batejades, vam treure quatre copes i vam brindar per a la nostra nova vinya.

Després d’un temps, i la veritat, pujar només quan la feina ens ho permetia, anàvem a la vinya i el trobàvem allà, ara traient herbes, ara fent anar l’aixada. Ens deia “Que feu aquí? No teniu festa? Marxeu que ja ho faig jo”

El temps ha anat massa ràpid i en contra, no hi hem pogut fer res. Sabem que el proper dia que anem a la vinya, et trobarem a faltar, fins i tot,  et podrem veure traient herbes o dient que no matem la serp que hi viu allà, que es menja els ratolins, o veient petjades d’algun conill i escoltant com canten les perdius.

Ell no hi entenia de vi, ni de tastar, ni ganes en tenia. Era feliç amb el seu vi de la bóta de 16º. La resta ens ho deixava per nosaltres.

 Potser plantar vinya a 1400 metres d’alçada és una bogeria, però tornar a treballar la terra, per ell no tenia preu.

Intentarem fer-ho el millor possible i que et sentis orgullós de la TEVA VINYA.

Moltes gràcies i fins sempre.

D.E.P Barber

Sergi Figueras – Sumiller de El Petit Celler

Escrit per

Deixa un comentari