bloc dels sommeliers d'El Petit Celler

Le (petit) Tour de France

Publicat el 28/07/2014 a les 17:22, per

Quan comença el Juliol, un cop havent dinat, és ben típic seure davant la tele i, entre capcinada i capcinada veure les etapes de la més gran volta ciclista. El Tour de France

Justament, també aquest Juliol, nosaltres vàrem fer la nostra petita volta francesa.

Primera etapa, Barcelona-La Londe les Maures(Provença)

Paisatge totalment mediterrani, entre pins, terres argiloses i pissarroses i un clima càlid on la família Combard treballa al seu celler Saint André de Figuière unes varietats mediterrànies com ara la Garnatxa, Cinsault, Syrah, Cabernet i Merlot.

Vins càlids com el sol que il·lumina la Costa Blava amb tocs metàl·lics provinents d’aquella argila ferruginosa, records a romaní de les pinedes que envolten les vinyes i tot banyat per la brisa del mediterrani que els hi aporta una frescor com la costa, blava…

Segona etapa La Londe les Maures- Châteauneuf du Pape (Rhône)

Châteauneuf du Pape

Al dia següent ens vam disposar a començar la segona etapa, era la etapa més dura, eren dues etapes en un dia.

Vam sortir de la Provença direcció cap a Avinyó, faríem parada al mític poble de Châteauneuf du Pape    ( on els Papes tenien la seva residència d’estiu). Just al costat del reconegut Château de Beucastel vam parar a conèixer l’Stanislas i el seu Domaine  Villeneuve.

L’Stanislas és un home de camp, els seus vins no enganyen, i això des d’un principi. Seguidor de l’agricultura biodinàmica, l’assemblatge dels seus vins comença a la vinya. Ell barreja les diferents plantes per a que es comencin a conèixer al camp, no nomes quan faci el cupatge final.

El resultat són uns vins amb molta complexitat i realment vius. Potents, com els còdols de la vinya i alhora delicats. O bé al contrari com La Griffe delicat però alhora sentint La Urpa.

Així s’acabaven les etapes planes del nostre tour particular. Ara, començava la part dura, seria com fer els Alps i els Pirineus de cop. Començava la tercera etapa.

Tercera etapa Châteauneuf du Pape- Morgon (Beaujolais)

Vam arribar a Morgon cap al vespre, després de fer una parada tècnica, vam anar cap al celler de Marcel Lapierre (possiblement, un dels millors cellers de la zona de Beaujolais). A l’arribar, ens van rebre com a bons amfitrions la Marie i en Mathieu, donant-nos les gracies per haver anat a visitar-los.

Després de la benvinguda, i donar-nos un got, ens vam trobar tot de taules llargues i bancades. Un barril amb aixeta a cada taula, un escenari on hi havia un grup amb música en directe i una brasa on hi estaven rostint quatre porcs.

A casa dels Lapierre sempre els hi ha agradat convidar els amics. Aquest cop, n’esperaven uns 400…

Van començar a arribar els convidats, gent del poble i amics, entre ells, il·lustres vignerons vinguts de la mateixa zona, de la part de la Borgonya i del Jura.

El vi d’aquell vespre, era suau, lleuger, fàcil de pas, com el paisatge, la sorra granítica donant-li la part picant i especiada acompanyada pel clima fred de la zona que li dóna una acidesa fresca aportant profunditat.

Era una festa per compartir els vins amb tothom i, te n’adones quan estàs ballant una cançó dels AC/DC sota la pluja o aixecant els braços per notar l’energia de la lluna, tot explicat pel mateix Emmanuel Houllion…

Havíem superat els Alps….encara ens quedaven els Pirineus…

L’endemà al matí ens vam llevar i ja ens esperaven, aquest cop arrencaríem a pedalar a casa del productor Jean Foillard..

Vam arribar, i asseguts al voltant de la mateixa taula hi havien, compartint un altre cop, diversos productors. El mateix Foillard, en Pascal Clairet, en Jean-Louis Dutraive, l’Emmanuel …. I al mig de tots ells, un senyor de poc cabell blanc, cara de bona persona i satisfet d’estar entre tots ells. Era, sens dubte, el més venerat.

El senyor Pierre Overnoy, mirava, reia i tastava tots els vins que s’anaven obrint davant seu, sense remenar la copa, olorava i bevia ( aquell dia no es tastava, es bevia, perquè el vi es fa per beure).

Vam començar amb Poulsard del Jura i el cos se’ns va posar a lloc… Ja podíem continuar.

Vam tornar a dinar a casa dels Lapierre, juntament amb tots els productors. Aquell dia, tothom portava els seus vins i s’anaven obrint ampolles, una darrera l’altra, una darrera l’altra i repetim.

Finalment, i després d’haver fet l’últim  contrarellotge havíem aconseguit arribar a l’última etapa a punt de fer la nostra entrada als “Camps Elisis”.

Vam aconseguir el maillot groc i també el de muntanya, però el millor record d’aquest Petit Tour de France va ser que tothom pedalava en la mateixa direcció, ja sigui en bicicleta, monocicle o tàndem.

Sergi Figueras – Sumiller de El Petit Celler

 

 

Escrit per

Deixa un comentari