bloc dels sommeliers d'El Petit Celler

Quan es fa fosc

Publicat el 09/12/2014 a les 19:38, per

A la majoria que ens dediquem al mon del vi, ens agrada tastar a cegues, sigui, sense saber el que prens o sigui en una copa negra. És distret, divertit i et fa posar molta més atenció a l’hora del tast, però….quan es tot a les fosques, i vull dir a les fosques com la negra nit, els sentits es trastoquen de tal manera….

Fa pocs dies, vam poder gaudir amb una colla, un tast a les fosques…

Aquest cop, el tast, queda en un segon pla.

Abans d’entrar, ens van explicar com ens havíem d’agafar per entrar a la sala. Tots en fila índia, seguint al Jose, el nostre cambrer, deficient visual i, que es belluga per la foscor com peix a l’aigua. Mirant les cares dels companys, inclosa la meva, fèiem cara d’entre por, emoció i sorpresa, igual que abans de pujar al Dragon Khan…

Quan es fa fosc

Un cop palpada la cadira i presa la mida de la taula, comença l’espectacle dels sentits…

Primer de tot, atens d’on vénen les veus per situar als acompanyants de la taula. Sense donar-te compte, comences a pujar el volum de la veu, la pregunta és… per què? Potser la foscor fa que no reconeguem que estem envoltats de gent i comencem a cridar, nosaltres i les taules del costat, fins que al final, el Jose, ens ha de donar un toc d’atenció. Un Shhhhh!!! I dues picades de mans, fan que tots ens tornem a relaxar.

És difícil estar atent a una conversa amb la persona que tens davant, si els del costat estant tenint-ne una altra. La atenció s’escapa pels quatre cantons. O potser  es multiplica!!

Ens trobem perduts en l’espai ( no veiem res, no sabem que tenim al voltant) i en el temps, i mai millor dit.

Comencem a tastar i comentar els vins, a la poca estona (com a mínim per nosaltres), l’encarregat ens diu que fa gairebé una hora que estem tastant.., i només hem fet la meitat!!! Hem perdut la noció del temps, en el sentit literal.

A les fosques tot varia, l’oïda, el temps, el tacte…fins i tot arribem a veure color en un vi, no real, sinó imaginari.

Va ser una CURA D’HUMILITAT en majúscules, a nivell professional però sobretot a nivell personal. Moltes Gràcies amics del DANS LE NOIR!!!

Ah!! I pel que fa al tast, no en vàrem encertar ni un…. per variar.

Sergi Figueras – Sumiller de El Petit Celler

Escrit per

Deixa un comentari